Mercé Rodoreda, escriptora catalana contemporània, està considerada per molts com l'autora més universal de la seva llengua, amb obres traduïdes a més de 26 idiomes. Amb La Plaça Del Diamant, la seva novel•la més coneguda, ens ofereix una senzilla i modesta obra mestra de la narració.
Perquè exina és. El interès primordial d’aquest llibre no és la trama exactament, ja que l’argument no és d’aquestos actuals en que tot és una cabdill d’intrigues sospitoses, personatges hipòcrites i canvis argumentals sobtats.
La perleta que s’amaga entre pàgina i pàgina resideix en un estil propi i personal, un narrador en primera persona que segmenta el text, incorpora repeticions, elements orals, moltes observacions. I es que la novel•la està escrita com unes reflexions interiors de la protagonista, com la veueta que fa d’apuntadora i que deixa escrit fets i descripcions amb dolçor.
Colometa (en realitat es diu Natàlia), personeta càndida, agradable, obstinada i treballadora, ens mostra una finestreta a la seva ment, els seus pensaments i comentaris, durant la seva vida, una narració que ens farà conèixer millor el modus vivendi durant la primera meitat de segle XX a Catalunya. Afincada a Barcelona, es casarà amb Quimet, home de forta personalitat. Tindrà coloms. Treballarà per a treure endavant amb valor i voluntat una família creixent. Però arribà la guerra, com qui no vol la cosa, al seu pati. I tot ho canvia.
Com la vida mateixa, no hi han introduccions inesperades, ni situacions dramàtiques que sorprenguen al lector. Tot ocorre pausadament, com una successió de fets, i Colometa no pot fer res per a aturar-ho, o assimila, o viu, i ens ho mostra.
Bonica pel tema, curiosa i interessant per l’estil, una gran lectura per la comunió de les anteriors. Llibre de referència si ets un bon lector que estima la seva llengua materna. Un 8/10.
martes, 6 de enero de 2009
La Plaça Del Diamant
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
16-38-26%5D.JPG)
1 comentario:
El passat any es va celebrar el centenari de Rodoreda.
Com és correcte, al Dia del Llibre hi van haver diverses exposicions i activitats relacionades amb l'autora.
Entre d'altres, el meu institut, el qual sols magnifica Carnestoltes i aquesta Diada de Sant Jordi, va posar com a títol de la jornada l'Any Rodoreda.
Així doncs, les activitats per tal d'empaperar els murs d'hipotètiques portades d'obres seues i de textos basats en els seus contes van posar-les en mans dels estudiants de Plàstica de quart d'ESO, alguns voluntaris d'últim curs i la meua classe optativa de primer de BATX, Valencià: Llengua i Imatge.
Fins i tot un alumne va pintar un murall al front de l'edifici de consergeria i secretaria, amb sprais, una mena de retrat de Rodoreda de colors morats i liles que encara decora la façana.
La meva menyspreable aportació va endur-me a llegir una de les recopilacions de contes de Mercè Rodoreda: La Brusa Vermella i altres contes.
No vaig acabar la lectura perquè m'urgia la il·lustració. Sé que no és excusa, i més si m'agradava, però simplement una vegada vaig fer el treball el vaig tornar a l'humil biblioteca del Ferrer.
Potser cap dia el cerque, quan tornen les temperatures per damunt de quinze graus i siga de nou agradable asseure's al terra a llegir en el pati.
Un salut d'insòmnia lluita!
Publicar un comentario